Un paisatge “cultural” a l’alta muntanya?

Fins fa pocs anys, els espais d’alta muntanya eren percebuts bàsicament com a paisatges naturals. Com espais “verges” i primigenis que calia preservar; en alguns casos gairebé com a relictes del darrer període glacial. Els darrers 20 anys, no obstant, han capgirat aquesta perspectiva. Per una banda, la investigació arqueològica poc a poc ha anat fent-se present en diferents àrees de muntanya peninsulars i de la resta d’Europa. Tot i que aquestes investigacions encara són relativament pioneres i d’un abast limitat, han anat deixant al descobert un patrimoni arqueològic inèdit. Indici directe d’un passat que va existir: les muntanyes també van ser un espai poblat, utilitzat des de la prehistòria i, per tant, part d’un territori socialitzat.

 

Per l’altra banda, les disciplines del paleoambient i la paleoecologia han anat construint imatges cada vegada més àmplies i alhora més precises dels espais d’alta muntanya, del seu present i del seu passat. Aquestes imatges han fet palès l’existència de fenòmens i de trets que són difícilment explicables només a partir de processos i dinàmiques estrictament naturals. Per poder-los entendre, ha calgut introduir una nova variable en l’equació: els éssers humans.

Olla del Tarter de Llacs (II MIl·lenni calANE)

És en aquest punt un arqueologia i paleoecologia s’han trobat. La història humana, tant la gran història de zones geogràfiques més àmplies com la micro, que entra en el detall de zones, llocs i grups concrets, no es pot entedre tampoc sense el coneixement del poblament i l’explotació de les zones de muntanya. Alhora, els medis de muntanya i de l’alta muntanya són com són actualment, i han sigut com han sigut els darrers segles i mil·lennis, en part també degut a la presència humana.

La publicació d’un primer resum del projecte de recerca Análisis ecológico de la culturización del paisaje de alta montaña desde el neolítico, dirigit pel Dr.Jordi Catalan (2013-2016) i que ha agrupat a professionals de múltiples disciplines, ofereix una perspectiva d’aquests processos a diverses zones de muntanya de la Península Ibèrica. Des del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya hi hem participat activament amb les nostres recerques als parcs nacionals d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Ordesa y Monte Perdido.

Podeu accedir a la publicació en aquest enllaç.

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s