Un equip d’investigadors de la UAB localitza setze àrees arqueològiques a Arcalís i Tristaina

Notícia apareguda al diari d’Andorra sobre la feina feta pel GAAM a aquest país durant l’octubre de 2016.

En les seves constants anades amunt i avall per la muntanya, Sergi Riba, tècnic de medi ambient del comú d’Ordino, havia anat trobant indicis de possibles jaciments arqueològics –estructures visibles d’orris i cabanes–. Prou seriosos com perquè els responsables parroquials demanessin a Patrimoni Cultural que es dugués a terme una recerca. L’objectiu, tenir els béns documentats, estudiats, inventariats, i protegits si s’escau. El Grup d’arqueologia d’alta muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser l’encarregat d’executar, durant el mes passat, el pentinat del terreny de la zona de Tristaina i la Coma d’Arcalís.

En la prospecció van trobar setze jaciments de certa envergadura, entre els quals un conjunt ramader –a prop de l’estany Primer– amb una sèrie d’estructures adossades, entre les quals un parell o tres de cabanes i set o vuit tancats, a banda d’una zona d’emmagatzematge. Un conjunt que ocupa una superfície de 30 per 50 metres i que, a simple vista, sembla “prou interessant”….

Per veure la notícia feu click en el següent enllaç

http://www.diariandorra.ad/noticies/cultura/2016/11/04/cacadors_jaciments_ordino_108671_1127.html

Publicat dins de Novetats, Recerca | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Jornada de portes obertes al jaciment de Coro Trasito

Aprofitant que aquests dies estem duent a terme una nova campanya d’excavacions arqueològiques a la cova de Coro Trasito, aquest proper dissabte el jaciment obre les seves portes al públic. Aquesta activitat es duu a terme en el marc del projecte “Estudio y difusión del Pastoralismo en el bien Pirineos-Monte Perdido II” finançat pel Ministerio de Educación Cultura y Deporte del Gobierno de España i per la Comarca de Sobrarbe (Huesca). La visita permetrà obtenir un primer contacte amb les recerques més recents sobre el Neolític a l’alta muntanya dels Pirineus centrals a través de les dades sobre agricultura i ramaderia de més de 7.000 anys d’antiguitat obtingudes al jaciment de Coro Trasito en les excavacions dels darrers anys. Dades que cal entendre contextualitzades en el cada vegada major nombre de jaciments d’aquest període descoberts a diversos indrets de la serralada.

web_18_junio_tella_cartel_

Alhora, l’excursió permetrà accedir a diversos elements d’interés del bonic poble de Tella, al Sobrarbe. Entre aquests destaca la Cueva del Oso Cavernario.

+ informació aquí (Geoparque de Sobrarbe)

Coro Trasito

Entrada de la Cova de Coro Trasito

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tornen les excavacions arqueològiques a la cova de Coro Trasito

La cova de Coro Trasito és un dels jaciments prehistòrics actualment en curs d’excavació a major altitud de la Península Ibèrica, amb restes d’ocupacions humanes de l’Edat del Bronze i del Neolític antic.

Les dades que proporciona plantegen interrogants sobre aspectes tradicionalment assumits sobre la vida humana prehistòrica a les zones de muntanya del sud d’Europa.

Les excavacions arqueològiques han iniciat aquest dilluns 6 de juny i duraran fins al dissabte 25 de juny.

Aquest dilluns ha començat una nova campanya d’excavacions arqueològiques a la cova de Coro Trasito, al poble de Tella (Tella-Sense), a la comarca aragonesa de Sobrarbe. El jaciment se situa a 1600 m. d’altitud, a tocar del límit oriental del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Consisteix en una cova de més de 300 m2 situada a escassos metres de la Cueva del Oso. Els anys 80 del segle passat diversos espeleòlegs hi van localitzar restes arqueològiques. El 2011 l’arqueòleg Javier Rey Lanaspa (del Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Govierno deAragón) hi va realitzar una primera intervenció, actuació que va tenir continuació l’any 2013 amb el mateix Javier Rey juntament amb Ignacio Clemente (CSIC) i Ermengol Gassiot (UAB). Des de llavors cada any es realitza una campanya d’excavació al jaciment.

Els estudis en curs han confirmat l’enorme potencial de la cova de Coro Trasito, que va ser habitada des de fa 7300 anys fins, com a mínim, fa 6600 anys. Després d’un període de desocupació, uns 3400 anys enrere va tornar a ser ocupada durant una època més breu. Fruit d’aquesta utilització de la cova, es conserva un potent registre sedimentari amb unes excel·lents condicions de preservació. Aquest fet ha permès recuperar una gran varietat de materials arqueològics. Fins a la data el seu estudi ha permès constatar l’existència d’unes pràctiques agrícoles consolidades fa 7300-7100 anys, indicant que ja en una data molt antiga del Neolític peninsular els Pirineus axials van albergar cultius de blat i ordi. En aquesta època els habitants del jaciment van practicar també una ramaderia d’ovelles, bòvids i porcs, una dada que contrasta amb el patró tradicional ramader dels últims segles al Pirineu aragonès.

La campanya d’aquest any permetrà avançar en l’excavació en extensió de les ocupacions neolítiques més recents, de més de 6000 anys d’antiguitat. En paral·lel s’estan duent a terme prospeccions arqueològiques de superfície al voltant de Coro Trasito, que porten a documentar jaciments inèdits fins ara. Ambdues activitats compten amb la participació d’estudiants del grau d’arqueologia de la UAB, tutoritzats pel professor David Rodríguez. En les excavacions participen, a més, voluntaris del programa “Excava amb el Geoparque del Sobrarbe”. Els treballs es realitzen gràcies al suport econòmic i logístic de la Comarca del Sobrarbe, l’ajuntament de Tella-Sin, el Ministeri de Cultura, el Ministeri d’Economia i Competitivitat, el Govern d’Aragó i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Coro Trasito

Entrada de la Cova de Coro Trasito

Coro Trasito_excavacions

Excavacions arqueològiques a Coro Trasito

materials lítics Coro Trasito

Materials lítics procedents de Coro Trasito

Monolit

Documentació de vestigis arqueològics a l’àrea de Coro Trasito

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Modelització dels espais prehistòrics de muntanya: un nou projecte del GAAM

Ahir ens va arribar la comunicació oficial de que el nostre projecte Modelizacion de los espacios prehistoricos de montaña. Un sig del patrimonio arqueologico y los territorios pastoriles ha estat preseleccionat dins de la convocatòria de Proyectos I+D del Subprograma de Generación de Conocimiento, Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia (enllaç als projectes preseleccionats). Es tracta d’una bona notícia, tot i que se’ns gira feina.

3D_Area_prosp-jacim-mallatas-2

Resum del projecte (tal i com figura a la sol·licitud)

En los últimos 15 años el conocimiento arqueológico de las zonas de alta montaña ha experimentado un notable desarrollo empírico. Numerosos programas de prospección y la excavación de algunos yacimientos han sacado a la luz largas secuencias de ocupación de estos áreas, por encima los 1700 m. de altitud. Este desarrollo ha generado unos registros arqueológicos inéditos que se encuentran dispersos y fragmentados.

El proyecto se propone en primer lugar agrupar y sistematizar estos registros, fundamentalmente para época prehistórica, en una única geobase de datos (GBD). Esta GBD perseguirá homogenizar los parámetros descriptivos empleados, con un sistema de metadatos homogéneo y preciso. Integrará registros de información descriptiva de tipo semántico junto con información gráfica georeferenciada. La GBD tendrá dos utilidades principales. La primera, facilitar una interfaz cómoda de acceso a la información arqueológica a partir de sus características espaciales y ubicación geográfica. En este sentido, definirá una herramienta para la gestión de este patrimonio accesible y útil para las administraciones territoriales. La segunda, consistirá en definir una base para el análisis de las características de los modos de ocupación y uso de estas zonas de alta montaña en las diferentes fases de la prehistoria.

El segundo objetivo del proyecto persigue desarrollar estos análisis a través de modelizaciones del uso del espacio y la creación de territorios a partir del patrón de dispersión geográfica de los vestigios documentados. Para ello se aplicarán las potencialidades que ofrecen los principales entornos de SIG. En estas operaciones se considerarán, a parte de las características físicas del entorno y de los yacimientos, los datos procedentes de excavaciones y estudio de materiales arqueológicos, así como la síntesis de la información de registros paleo-ecológicos. Estos procedimientos, además de una representación de las prácticas humanas en el espacio que se plasman en los modos de ocupación y explotación del mismo, han de facilitar la identificación de regularidades y exclusiones en la dispersión de los vestigios arqueológicos.

El tercer objetivo desarrolla este último aspecto con la creación de un modelo predictivo del emplazamiento de vestigios arqueológicos prehistóricos en áreas de alta montaña. Este modelo se contrastará en diferentes de medios de montaña. Uno de ellos será una extensión del ámbito empírico a partir del cual se habrá conformado. Los otros consistirán en áreas geológica y geográficamente diversas, con el fin de acotar su validez en entornos distintos.

El área de estudio de la propuesta es esencialmente el Pirineo central, con especial énfasis en las zonas que han albergado más investigaciones arqueológicas en áreas alpinas y subalpinas (Andorra, Pirineo occidental de Cataluña y sectores del Sobrarbe). El proyecto contempla el desarrollo de trabajo de campo (prospecciones arqueológicas) con el fin de contrastar el modelo predictivo, principalmente en zonas del Pirineo central pero sin excluir su extensión a áreas de montaña del centro peninsular.

El proyecto conllevará, además de este trabajo de campo de alcance limitado, la creación de una base de datos con el fin de construir un Sistema de Información Geográfica del Patrimonio Arqueológico en áreas de alta montaña, que en el s. XX conforman en gran medida espacios ganaderos estacionales. En la modelización se desarrollaran las potencialidades analíticas del SIG.


 

Publicat dins de Novetats, Recerca | Deixa un comentari

El neolític dels Pirineus al mapa. Darreres dades del jaciment prehistòric de Coro Trasito (Tella-Sin, Huesca)

20150828_170311

Seminari obert

Dimarts 2 de febrer. Institució Milà i Fontanals – CSIC. C/Egipcíaques, 15. Barcelona

(enllaç al cartell imprimible)

El proper dimarts 2 de febrer tindrà lloc una trobada dels diferents especialistes que participen en l’estudi de materials procedents de les excavacions del jaciment de Coro Trasito, als Pirineus aragonesos. Coro Trasito és una gran balma vinculada al sistema càrstic de la Cueva del Oso de Teia. Els sondejos que s’hi van efectuar els anys 2011 i 2013 han fet palesa l’existència d’una seqüència estratigràfica d’inicis del neolític (5300-4400 calANE) cobertes per una fase d’ocupació de l’edat del bronze (1400-120o calANE). Des de l’any 2014 la part central de la balma s’excava en extensió per part del GAAM.

El present seminari és un espai de trobada i de contrastació de dades dels diferents especialistes implicats en l’anàlisi del jaciment. Cerca una posada en comú i, alhora, obrir un espai per a discussió i definir noves problemàtiques i línies de recerca futures. A la tarda es presentarà el llibre, recentment publica, Sobrarbe antes de Sobrarbe. Pinceladas de historia de los Pirineos. L’assistència és oberta i lliure a qualsevol persona interessada en l’arqueologia i la prehistòria.

Programa

9:30  – Coro Trasito en el contexto de la prehistoria reciente del Pirineo de Huesca. Javier Rey Lanaspa. Departamento de Educacion, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón
9:45  – L’excavació arqueològica de Coro Trasito. Estratigrafia, cronologia i fases d’ocupació. Ermengol Gassiot Ballbè. Departament de Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona

(10h discussió)

10:15 – Los restos líticos: materias primas, técnicas de manufactura y uso. Ignacio Clemente Conte. Departament d’Arqueologia i Antropologia, IMF-CSIC
10:30 – Instrumentos en  materias duras animales. Millán Mozota Helguera. Departament d’Arqueologia i Antropologia, IMF-CSIC

(10:45 discussió)

11:00 – Primers apunts entorn la ceràmica de Coro Trasito. Sara Díaz Bonilla i Manuel Quesada Carrasco.  Departament d’Arqueologia i Antropologia, IMF-CSIC
11:15 – Anàlisis de residus en recipients ceràmics i en restes lítiques. Nadia Tarifa Mateo i Xavier Clop García. Departament de Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona

(11:30 discussió)
(11:45 pausa – cafè)

12:15  – Restes carpològiques recuperades en el sondeig núm. 3 de Coro Trasito. Ferrán Antolín Tutusaus. Dept.of Environmental Sciences, Integrative Prehistory & Archaeological Science (IPNA/IPAS), Basel University
12:30 – Anàlisi antracològica de la fusta cremada a Coro Trasito. Laura Obea Gómez. Departament de Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona
12:45 – Primeres dades del mostreig pol·línic del sondeig núm. 3 de Coro Trasito. Isabel Expósito i Francesc Burjachs i Casas. Investigador ICREA – Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat Rovira i Virgili

(13:00 discussió)

13:15 – Estudio de la fauna del sondeo nº 3 de Coro Trasito. Ángel Viñerta Crespo y María Saña Seguí. Departament de Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona

(13:30 discussió)

20150901_174132

17:30 – 18:15- Presentació del llibre:
Sobrarbe antes de Sobrarbe. Pinceladas de historia de los Pirineos

Organitza:    logo GAAM

Col·laboren:

 

logos_tots

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Nova publicació: Assentaments ramaders d’alta muntanya al Pallars i Ribagorça: Aparició i canvis durant l’antiguitat tardana i l’Edat Mitjana (Segles IV-XIV)

Ja estan publicades les actes del Vè Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya que va tenir lloc al Centre Cultural el Born a Barcelona entre els dies 22 i 25 de maig de 2014.

El Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya vam participar a la sessió del Congrés “Intervencions 2010-2014: Món Rural” amb la comunicació “Assentaments ramaders d’alta muntanya al Pallars i Ribagorça….” en la que exposem les dades que tenim sobre els assentaments d’època tardoantiga i medieval que hem descobert en les prospeccions realitzades al Parc Nacional d’Aigüestortes en els últims anys”.

Us podeu descarregar el PDF de la publicació fent clic aquí

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Nova publicació: Una història de llarga durada .L’ocupació humana del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i àrees properes durant els darrers 10.000 anys.

Ja estan publicades les actes de les Primers Jornades d’Arqueologia del Pirineu i Aran que van tenir lloc a coll de Nargó el 29 i 30 de novembre de 2013.

El Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya vam participar a aquestes jornades amb la següent comunicació. Us podeu descarregar el PDF fent clic al següent enllaç.

Una història de llarga durada .L’ocupació humana del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i àrees properes durant els darrers 10.000 anys.

 

Jornades Arqueologia Alt Pirineu i Aran

Publicat dins de General | Deixa un comentari