La prehistòria dels Pirineus a la revista Munibe

Des de la setmana passada ja és accessible on-line el volum 67 de la revista Munibe. Antropologia-Arkeologia que recull una bona part de les comunicacions presentades a la sessió titulada The management of resources and territories in the Pyrenees from the earliest human occupation to the end of the Protohistory del  XVII Congrés de la Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques (UISPP) celebrat a Burgos l’any 2014. Aquesta sessió va ser una de les dues organitzades des de la Comissió de la manteixa UISPP Human occupations in mountain environments, organitzada per Xavier Manfgado (Universitat de Barcelona), Ignacio Clemente (Institució Milà i Fontanals, Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i Ermengol Gassiot (Universitat Autònoma de Barcelona).

Dels 12 capítols que conformen la part del volum dedicada a l’arqueologia pirinenca, 8 tracten de jaciments i problemàtiques del paleolític, mentre la resta es consagren a contexts holocènics, principalment d’època neolítica. A banda d’una aproximació a les darreres dades arqueològiques dels dos vessants de la serralada, els treballs presentats permeten també disposar d’una bona imatge de conjunt de l’aplicació de les darreres innovacions metodològiques de la disciplina a jaciments de muntanya. Tot el volum és accessible en aquest enllaç: Munibe, volum 67 (2016) .

Imatge de l'Abric del Portarró, un dels jaciments amb ocupacions de finals del Neolític

Imatge de l’Abric del Portarró, un dels jaciments amb ocupacions de finals del Neolític

El Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya presentem en aquest volum dos treballs diferents. El primer presenta els resultats de pràcticament 15 anys de recerca arqueològica al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Una recerca que ha permès documentar prop de 350 jaciments inèdits mitjançant prospeccions arqueològiques de superfície i excavar tres jaciments amb ocupacions prehistòriques. L’article detalla una seqüència d’ocupació que inicia fa més de 10.000 anys i que amb petites interrupcions s’estén al llarg de tota la prehistòria (i fins època contemporània). Igualment avança alguns dels impactes a l’entorn d’aquest procés d’ocupació de l’alta muntanya, especialment en la construcció de paisatges pastorals. Podeu descarregar-lo en format PDF en el següent enllaç:

Rodríguez Antón, David; Gassiot Balbè, Ermengol; Mazzucco, Niccoló; Clemente Conte, Ignacio; Obea Gómez, Laura; Garcia Casas, David. 2016. “Del medio natural al paisaje social: la construcción de los paisajes pastorales. Ocupación de las zonas de alta montaña en los Pirineos centrales de Cataluña desde el Mesolítico a la Edad del Bronce (c. 9000-1000 cal ANE)”. Munibe. Antropologia-Arkeologia, 67: 325-337 (https://doi.org/10.21630/maa.2016.67.mis11)

El segon treball planteja, a partir de dades faunístiques, carpològiques i dels materials lítics de diversos jaciments pirinencs de la primera meitat del Neolític, una discussió sobre les formes de vida dels primers grups agropastorals que van poblar la serrelada. Detalla també que a les cotes més altes l’establiment d’aquestes poblacions agropastorals va ser un procés lent i gradual. Malgrat que la seva presència ja es constata a inicis del Vè Mil·lenni calANE, la seva consolidació i intensificació definitiva es produeix pels volts del 3.000 calANE. Podeu descarregar-lo en format PDF en el següent enllaç:

Mazzucco, Niccoló; Gassiot Balbè, Ermengol; Clemente Conte, Ignacio; Rodríguez Antón, David. 2016. “Ocupaciones de montaña en el marco de los primeros grupos agro-pastorales del Pirineo Central en el VI-V milenio cal ANE: una perspectiva paleoeconómica”. Munibe, Antropologia-Arkeologia, 67: 339-348 (https://doi.org/10.21630/maa.2016.67.mis09)

Publicat dins de Novetats, Publicacions | Deixa un comentari

Publicats els primers resultats de la xarxa DEPART.

L’any 2014 naixia la xarxa DEPART (Dinàmiques dels Espais Pirinencs d’Altitud) formada per investigadors d’equips de recerca francesos, andorrans i de l’Estat espanyol amb una extensa experiència en recerca arqueològica a zones elevades dels Pirineus. La finalitat de la iniciativa, finançada inicialment  en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus (anys 2014 i 2015) i mitjançat recursos propis dels diferents equips, era posar en comú les metodologies i els diferents corpus de dades generats pels diversos equips al llarg dels darrers 15 o 20 anys de recerca sobre les pràctiques ramaderes en alçada al llarg del temps. Al llarg de diversos tallers i seminaris  de debat i confrontació de dades, amb la participació d’arqueòlegs/es, historiadors/es, experts en sistemes d’informació geogràfica, etc., s’ha configurat un primer marc transpirinenc per a la modelització de les pràctiques pecuàries al llarg del temps a la serralada, i la seva incidència en els patrons d’ocupació humana.  D’aquí n’ha resultat una primera geobase de dades que cerca agrupar, en un únic suport consultable, les dades de restes arqueològiques documentades pels diferents equips i relacionades amb l’explotació ramadera i transhumant dels Pirineus.

portada

Una primera publicació presenta els resultats d’aquest projecte de col·laboració internacional que encara es troba en actiu. Es pot consultar en el següent enllaç:

Le Couédic, M.; Rendu, C.; Garcia, D.; Gassiot, E.; Calastrenc, C.; Clemente, I.; Fortó, A.; Guillot, F.; Nunes.; Pujol, F.; Rey, J.; Contamine, T.; Mazzucco, N.; Obea, L.; Quesada, M.; Rodríguez, D. 2016. “Comparer et modéliser les sites, les territoires et les systèmes pastoraux pyrénéens dans la diachronie: présentation et premiers résultats du project collaboratif “Dynamiques des Esapeces Pyréneens d’Altitude”(Départ)”. A: Debofle, P. & Sánchez, J. C. (eds) Pays Pyréneens et environnement. Bagnères-de-Bigorre: Fédération historique de Midi-Pyrénées, Société Ramond. 321-338 (ISBN: 978-2-9523824-5-8)

Publicat dins de Publicacions, Recerca | Deixa un comentari

La nostra recerca al PN d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici publicada en un llibre.

llibre_pnaesm

Des de l’any 2004 el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha sigut objecte d’una intensa recerca arqueològica. Successives campanyes de prospecció de superfície han permès documentar més de 340 jaciments arqueològics en aquesta àrea d’alta muntanya dels Pirineus catalans. D’aquests, alguns s’han excavat en extensió, com ara l’Abric de l’Estany de la Coveta i la Cova del Sardo de Boí. En altres només s’hi han dut a terme petites cates estratigràfiques amb la finalitat de poder-los datar. Tot plegat ha permès documentar una extensa seqüència d’ocupació humana de més de 10.000 anys que, principalment, es vincula a l’explotació ramadera al llarg del temps d’aquest sector de la serralada.

El llibre Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici recull aquests anys d’investigació per part del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya. Ho fa utilitzant un llenguatge que cerca ser planer i acompanyat amb una gran quantitat d’imatges per a explicar tant els resultats obtinguts  la metodologia i les qüestions que busca resoldre la recerca. En definitiva, el llibre pretén oferir una síntesi ordenada cronològicament del coneixement actual de la història humana d’aquesta part de l’alt Pirineu. Es pot descarregar en el següent enllaç:

Gassiot, E. (ed.) 2016. Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales (ISBN 978-84-8014-896-2).

L’estructura del volum és la següent:

Prólogo
Capítulo 1. La arqueología de las zonas de montaña y del pastoralismo en Europa
Capítulo 2. La investigación arqueológica en el Parque
Capítulo 3. Un Parque Nacional lleno de vestigios humanos. Localización de los yacimientos arqueológicos  31
Capítulo 4. El inicio de la historia. Los primeros indicios de presencia humana a comienzos del Holoceno
Capítulo 5. Las primeras ocupaciones pastoriles durante el Neolítico
– Pieza complementaria 1. La industria lítica de la Cova del Sardo
– Pieza complementaria 2. La cerámica prehistórica de la Cova del Sardo de Boí
– Pieza complementaria 3. El uso de las plantas y el entorno vegetal de la Cova del Sardo durante el Neolítico
Capítulo 6. Cambios en los sistemas de poblamiento al final de la Prehistoria
Capítulo 7. Ocupaciones pastoriles en época romana e inicios de la Edad Media
– Pieza complementaria 1. No todo fueron rebaños: la producción de hierro en Época Romana
Capítulo 8. La eclosión medieval
Capítulo 9. Los últimos siglos de ocupaciones pastoriles
Capítulo 10. Bibliografía

Publicat dins de Novetats, Recerca | Deixa un comentari

Un equip d’investigadors de la UAB localitza setze àrees arqueològiques a Arcalís i Tristaina

Notícia apareguda al diari d’Andorra sobre la feina feta pel GAAM a aquest país durant l’octubre de 2016.

En les seves constants anades amunt i avall per la muntanya, Sergi Riba, tècnic de medi ambient del comú d’Ordino, havia anat trobant indicis de possibles jaciments arqueològics –estructures visibles d’orris i cabanes–. Prou seriosos com perquè els responsables parroquials demanessin a Patrimoni Cultural que es dugués a terme una recerca. L’objectiu, tenir els béns documentats, estudiats, inventariats, i protegits si s’escau. El Grup d’arqueologia d’alta muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser l’encarregat d’executar, durant el mes passat, el pentinat del terreny de la zona de Tristaina i la Coma d’Arcalís.

En la prospecció van trobar setze jaciments de certa envergadura, entre els quals un conjunt ramader –a prop de l’estany Primer– amb una sèrie d’estructures adossades, entre les quals un parell o tres de cabanes i set o vuit tancats, a banda d’una zona d’emmagatzematge. Un conjunt que ocupa una superfície de 30 per 50 metres i que, a simple vista, sembla “prou interessant”….

Per veure la notícia feu click en el següent enllaç

http://www.diariandorra.ad/noticies/cultura/2016/11/04/cacadors_jaciments_ordino_108671_1127.html

Publicat dins de Novetats, Recerca | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Jornada de portes obertes al jaciment de Coro Trasito

Aprofitant que aquests dies estem duent a terme una nova campanya d’excavacions arqueològiques a la cova de Coro Trasito, aquest proper dissabte el jaciment obre les seves portes al públic. Aquesta activitat es duu a terme en el marc del projecte “Estudio y difusión del Pastoralismo en el bien Pirineos-Monte Perdido II” finançat pel Ministerio de Educación Cultura y Deporte del Gobierno de España i per la Comarca de Sobrarbe (Huesca). La visita permetrà obtenir un primer contacte amb les recerques més recents sobre el Neolític a l’alta muntanya dels Pirineus centrals a través de les dades sobre agricultura i ramaderia de més de 7.000 anys d’antiguitat obtingudes al jaciment de Coro Trasito en les excavacions dels darrers anys. Dades que cal entendre contextualitzades en el cada vegada major nombre de jaciments d’aquest període descoberts a diversos indrets de la serralada.

web_18_junio_tella_cartel_

Alhora, l’excursió permetrà accedir a diversos elements d’interés del bonic poble de Tella, al Sobrarbe. Entre aquests destaca la Cueva del Oso Cavernario.

+ informació aquí (Geoparque de Sobrarbe)

Coro Trasito

Entrada de la Cova de Coro Trasito

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tornen les excavacions arqueològiques a la cova de Coro Trasito

La cova de Coro Trasito és un dels jaciments prehistòrics actualment en curs d’excavació a major altitud de la Península Ibèrica, amb restes d’ocupacions humanes de l’Edat del Bronze i del Neolític antic.

Les dades que proporciona plantegen interrogants sobre aspectes tradicionalment assumits sobre la vida humana prehistòrica a les zones de muntanya del sud d’Europa.

Les excavacions arqueològiques han iniciat aquest dilluns 6 de juny i duraran fins al dissabte 25 de juny.

Aquest dilluns ha començat una nova campanya d’excavacions arqueològiques a la cova de Coro Trasito, al poble de Tella (Tella-Sense), a la comarca aragonesa de Sobrarbe. El jaciment se situa a 1600 m. d’altitud, a tocar del límit oriental del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Consisteix en una cova de més de 300 m2 situada a escassos metres de la Cueva del Oso. Els anys 80 del segle passat diversos espeleòlegs hi van localitzar restes arqueològiques. El 2011 l’arqueòleg Javier Rey Lanaspa (del Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Govierno deAragón) hi va realitzar una primera intervenció, actuació que va tenir continuació l’any 2013 amb el mateix Javier Rey juntament amb Ignacio Clemente (CSIC) i Ermengol Gassiot (UAB). Des de llavors cada any es realitza una campanya d’excavació al jaciment.

Els estudis en curs han confirmat l’enorme potencial de la cova de Coro Trasito, que va ser habitada des de fa 7300 anys fins, com a mínim, fa 6600 anys. Després d’un període de desocupació, uns 3400 anys enrere va tornar a ser ocupada durant una època més breu. Fruit d’aquesta utilització de la cova, es conserva un potent registre sedimentari amb unes excel·lents condicions de preservació. Aquest fet ha permès recuperar una gran varietat de materials arqueològics. Fins a la data el seu estudi ha permès constatar l’existència d’unes pràctiques agrícoles consolidades fa 7300-7100 anys, indicant que ja en una data molt antiga del Neolític peninsular els Pirineus axials van albergar cultius de blat i ordi. En aquesta època els habitants del jaciment van practicar també una ramaderia d’ovelles, bòvids i porcs, una dada que contrasta amb el patró tradicional ramader dels últims segles al Pirineu aragonès.

La campanya d’aquest any permetrà avançar en l’excavació en extensió de les ocupacions neolítiques més recents, de més de 6000 anys d’antiguitat. En paral·lel s’estan duent a terme prospeccions arqueològiques de superfície al voltant de Coro Trasito, que porten a documentar jaciments inèdits fins ara. Ambdues activitats compten amb la participació d’estudiants del grau d’arqueologia de la UAB, tutoritzats pel professor David Rodríguez. En les excavacions participen, a més, voluntaris del programa “Excava amb el Geoparque del Sobrarbe”. Els treballs es realitzen gràcies al suport econòmic i logístic de la Comarca del Sobrarbe, l’ajuntament de Tella-Sin, el Ministeri de Cultura, el Ministeri d’Economia i Competitivitat, el Govern d’Aragó i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Coro Trasito

Entrada de la Cova de Coro Trasito

Coro Trasito_excavacions

Excavacions arqueològiques a Coro Trasito

materials lítics Coro Trasito

Materials lítics procedents de Coro Trasito

Monolit

Documentació de vestigis arqueològics a l’àrea de Coro Trasito

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Modelització dels espais prehistòrics de muntanya: un nou projecte del GAAM

Ahir ens va arribar la comunicació oficial de que el nostre projecte Modelizacion de los espacios prehistoricos de montaña. Un sig del patrimonio arqueologico y los territorios pastoriles ha estat preseleccionat dins de la convocatòria de Proyectos I+D del Subprograma de Generación de Conocimiento, Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia (enllaç als projectes preseleccionats). Es tracta d’una bona notícia, tot i que se’ns gira feina.

3D_Area_prosp-jacim-mallatas-2

Resum del projecte (tal i com figura a la sol·licitud)

En los últimos 15 años el conocimiento arqueológico de las zonas de alta montaña ha experimentado un notable desarrollo empírico. Numerosos programas de prospección y la excavación de algunos yacimientos han sacado a la luz largas secuencias de ocupación de estos áreas, por encima los 1700 m. de altitud. Este desarrollo ha generado unos registros arqueológicos inéditos que se encuentran dispersos y fragmentados.

El proyecto se propone en primer lugar agrupar y sistematizar estos registros, fundamentalmente para época prehistórica, en una única geobase de datos (GBD). Esta GBD perseguirá homogenizar los parámetros descriptivos empleados, con un sistema de metadatos homogéneo y preciso. Integrará registros de información descriptiva de tipo semántico junto con información gráfica georeferenciada. La GBD tendrá dos utilidades principales. La primera, facilitar una interfaz cómoda de acceso a la información arqueológica a partir de sus características espaciales y ubicación geográfica. En este sentido, definirá una herramienta para la gestión de este patrimonio accesible y útil para las administraciones territoriales. La segunda, consistirá en definir una base para el análisis de las características de los modos de ocupación y uso de estas zonas de alta montaña en las diferentes fases de la prehistoria.

El segundo objetivo del proyecto persigue desarrollar estos análisis a través de modelizaciones del uso del espacio y la creación de territorios a partir del patrón de dispersión geográfica de los vestigios documentados. Para ello se aplicarán las potencialidades que ofrecen los principales entornos de SIG. En estas operaciones se considerarán, a parte de las características físicas del entorno y de los yacimientos, los datos procedentes de excavaciones y estudio de materiales arqueológicos, así como la síntesis de la información de registros paleo-ecológicos. Estos procedimientos, además de una representación de las prácticas humanas en el espacio que se plasman en los modos de ocupación y explotación del mismo, han de facilitar la identificación de regularidades y exclusiones en la dispersión de los vestigios arqueológicos.

El tercer objetivo desarrolla este último aspecto con la creación de un modelo predictivo del emplazamiento de vestigios arqueológicos prehistóricos en áreas de alta montaña. Este modelo se contrastará en diferentes de medios de montaña. Uno de ellos será una extensión del ámbito empírico a partir del cual se habrá conformado. Los otros consistirán en áreas geológica y geográficamente diversas, con el fin de acotar su validez en entornos distintos.

El área de estudio de la propuesta es esencialmente el Pirineo central, con especial énfasis en las zonas que han albergado más investigaciones arqueológicas en áreas alpinas y subalpinas (Andorra, Pirineo occidental de Cataluña y sectores del Sobrarbe). El proyecto contempla el desarrollo de trabajo de campo (prospecciones arqueológicas) con el fin de contrastar el modelo predictivo, principalmente en zonas del Pirineo central pero sin excluir su extensión a áreas de montaña del centro peninsular.

El proyecto conllevará, además de este trabajo de campo de alcance limitado, la creación de una base de datos con el fin de construir un Sistema de Información Geográfica del Patrimonio Arqueológico en áreas de alta montaña, que en el s. XX conforman en gran medida espacios ganaderos estacionales. En la modelización se desarrollaran las potencialidades analíticas del SIG.


 

Publicat dins de Novetats, Recerca | Deixa un comentari