Excavacions arqueològiques revelen noves evidències prehistòriques al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Ha finalitzat la campanya d’excavació arqueològica de l’Abric d’Obagues de Ratera, a 2300 m. d’altitud, un dels jaciments prehistòrics més elevats del país.

Les excavacions han deixat al descobert evidencies de diversos moments del Neolític. Les més recents són de fa entre 4900 i 4650 anys. Destaca la troballa d’un mur de pedra.

Les noves dades obliguen a replantejar les hipòtesis sobre el poblament de les zones d’alta muntanya dels Pirineus, que podria haver sigut més intens del que se suposava fa més de 5000 anys.


Investigadors del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM), del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Institució Milà i Fontanals del CSIC han culminat la primera campanya d’excavació en extensió de l’Abric d’Obagues de Ratera, situat a 2.300 m. en el terme d’Espot i a l’interior del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Com d’altres casos al Parc, l’abric (o bivac en llenguatge dels escaladors) consisteix en una petita cavitat conformada per l’acumulació de blocs erràtics de grans dimensions que mostra senyals d’haver estat arranjat per a la seva utilització com a refugi en diverses fases, una d’elles recent. Es va localitzar l’any 2005 en el marc de la realització de la carta arqueològica del Parc i la realització d’un petit sondeig va permetre identificar un nivell d’ocupació en el subsòl que va facilitar una datació de finals del Neolític, aproximadament de fa entre 4900 i 4650 anys (concretament, d’entre el 2880 i 2628 calANE).

Les excavacions arqueològiques han abastat la pràctica totalitat de l’abric i han permès documentar, a banda de l’ocupació ja coneguda de finals del neolític, fins a 3 moments d’ocupació anteriors. El més antic podria ser d’inicis del Neolític (7000-7500 anys d’antiguitat) o, fins i tot, anterior. A les diferents ocupacions s’han recuperat restes d’eines de pedra tallada, ceràmica, fusta cremada, etc. Durant les diferents fases l’abric va ser ocupat com a lloc d’habitació i mostra diverses construccions per adaptar l’espai a aquesta finalitat. Són recurrents i presents en pràcticament totes les ocupacions prehistòriques els focs a terra, construïts en base de petits cercles de pedra per a recollir el foc. Destaca especialment la construcció d’un mur de pedra que, fa més de 5000 anys, va terraplenar i delimitar l’espai de sota la cornisa. Aquest mur, que servia de base per a una paret que es completava amb materials peribles (molt possiblement fusta), és una de les construccions en pedra més antiga de Catalunya.

Les dades obtingudes a l’excavació són altament rellevants a nivell europeu. Per una banda, amplien les evidències arqueològiques prehistòriques al Parc Nacional, una de les zones d’alta muntanya europees amb més intensitat de vestigis arqueològics documentats. Per l’altra, mostren traces del desenvolupament d’un poblament Neolític molt intens, connectat amb les zones de plana (el sílex recuperat generalment prové de la conca de Tremp-Graus), i gens marginal respecte altres zones del nord-est de la península. Tot plegat assenyala les zones d’alta muntanya com espais amb un elevat interès arqueològic.

Les actuacions s’han plantejat en el marc del projecte de recerca finançat tant pel propi Parc com pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya titulat Cims, prats, ramats i persones. L’explotació de l’alta muntanya del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici al llarg de l’Holocè: una aproximació arqueoecològica sota la direcció del Dr. Ermengol Gassiot . El projecte busca ampliar el coneixement sobre els processos de poblament de les zones altes del Pirineu a la prehistòria, amb la introducció de la ramaderia i l’expansió de les zones de pastura. La direcció tècnica de l’excavació ha corregut a càrrec del Dr. Ignacio Clemente, el Dr. Niccolò Mazzucco i el Sr. Manuel Quesada.

Nota: volem agrair el suport tècnic del Parc Nacional i l’acollida dispensada pels treballadors/es del Refugi d’Amitges.

Aquesta entrada s'ha publicat en Excavacions arqueològiques, Novetats i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari