L’arqueologia també es farà present al “Dia Europeu dels Parcs”

Aquest dijous el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB i el CSIC participen als actes en commemoració del Dia Europeu dels Parcs que organitza el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ho farem presentant breument una important revolució en l’arqueologia de principis del s. XXI: a banda del patrimoni natural, les àrees d’alta muntanya tenen un important patrimoni cultural. Un patrimoni que ens parla de les persones que les han anat freqüentant ininterrompudament des de fa 10.000 anys i que, en fer-ho, les han modelat fins arribar als paisatges que avui en dia admirem.

Us animem a totes i tots a assistir a la xerrada i, sobretot, a fer arribar les vostres preguntes. La xerrada es farà a través de l’Instragram del Parc Nacional.

Dijous 21 de maig, a les 19h, a través d’aquest enllaç: bit.ly/2Zaks4x

Us deixem també el programa complert de la celebració del Dia Europeu dels Parcs a Catalunya.

2020_Dia_Internacional_Parcs

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La prehistòria també va passar pel Portarró. Noves datacions de C14 del jaciment del Portarró

L’estiu de 2019 el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) de la UAB i el CSIC vam iniciar l’excavació en extensió de dos dels abrics del jaciment del Portarró, a l’interior del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM). El jaciment l’havíem localitzat l’any 2005 en el marc de les tasques de documentació arqueològica promogudes pel Parc Nacional i que han tingut continuïtat en els anys posteriors. Les excavacions de l’estiu passat es van centrar en els abrics 1 i 2, tant en la part protegida per les seves cornises com l’espai exterior adjacent a l’entrada. A l’Abric 1 es va desmuntar un mur de tancament del s. XX i es van excavar les restes d’una ocupació anterior. A l’Abric 2, molt més petit, es van documentar diverses utilitzacions de l’abric, algunes amb materials clarament prehistòrics.

Les datacions de Carboni 14 (C14) han permès conèixer l’antiguitat de les ocupacions excavades l’any 2019 i confirmen el potencial arqueològic del jaciment. A l’Abric 1 les dues mostres han facilitat la mateixa datació i indiquen que a finals del s. X – inicis del s. XI aquest abric es va utilitzar de forma intensa i recurrent com a refugi o hàbitat, segurament per pastors/es. De fet, al conjunt del PNAESM hi ha nombroses evidències d’activitat humana en els primers segles de l’Edat Mitjana. En gran mesura es vincula a una intensa explotació ramadera d’aquests espais d’alta muntanya ja en els segles precedents a l’eclosió del romànic el els actuals pobles del voltant del Parc.

Resultats calibrats de les datacions de C14 del Portarró

A l’Abric 2 s’hi ha fet tres datacions de C14, una per cada fase d’ocupació humana identificada a l’excavació de l’any 2019. Totes elles venen de restes de llenya (i una closca d’avellana) cremada en petits focs a terra. La més recent ha proporcionat una edat del s. XVIII-XVI, moment en que es va fer un petit tancament per protegir aquest abric de dimensions molt reduïdes. La segona ha marcat una antiguitat de 4300-4100 anys per un altre moment en que es va utilitzar l’Abric 2 com a lloc de refugi. Finalment, la tercera mostra datada prové d’un fogar que en aquesta ocasió es va realitzar a l’aire lliure, just a tocar l’entrada de l’abric. La seva cronologia és del voltant de l’any 3000 aC., és a dir, de fa uns 5000 anys.

El jaciment del Portarró tot just es troba en una fase inicial de la seva excavació. Els resultats obtinguts mostren que va ser un lloc utilitzat de forma reiterada en moltes èpoques diferents. Assenyalen una situació que possiblement sigui molt semblant a la del jaciment proper de l’Abric de Les Obagues de Ratera, on després de 3 anys d’excavacions arqueològiques es va confirmar l’ús recurrent de l’abric com a refugi des de fa 10.000 anys.

Les investigacions s’han realitzat en el marc d’un encàrrec del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i dins del projecte CLT009/18/00032-Muntanyes humanes. Arqueologia del pastoralisme i l’agricultura al Pirineu Occidental, finançat dins de la convocatòria d’Ajuts per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021 de la Generalitat de Catalunya.

Per saber-ne més:

Gassiot, E. (ed.) 2016. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Montañas humanizadas. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales (ISBN 978-84-8014-896-2)

Gassiot, E.; Díaz, S.; Mazzucco, N.; Obea, L.; Clemente, I.; Quesada, M.; Rodríguez, D. 2019. “Ocupacions humanes reiterades al llarg del temps: excavació arqueològica de l’Abric de Les Obagues de Ratera”. XI Jornades de Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat, pp. 237-248.  ISBN 978-84-393-9944-5

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Publicada la troballa d’art llevantí a O Lomar (Fanlo, Huesca)

Els darrers anys sovintegen les notícies de noves troballes arqueològiques en àrees d’alta muntanya pirinenca. La seva publicació tant a mitjans generalistes com especialitzats testimonia la bona salut de la recerca arqueològica a les zones altes dels Pirineus, uns espais que fins fa pocs anys havien quedat molt al marge de la investigació arqueològica. L’estudi efectuat per membres del grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya de les pintures d’estil llevantí a O Lomar (Fanlo), dins del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido són una nova fita en aquest camí.

La troballa consisteix en quatre figures pintades de color vermellós en la cara vertical d’un gran bloc erràtic situat a uns 1650 m. d’altitud. Les dues figures que es conserven més ben definides són dos imatges de cèrvids, un de majors dimensions i més evident i un altre més petita. Les representacions zoomorfes, i concretament de cèrvids, són habituals en aquest tipus d’art. La tercera figura podria ser un antropomorf, possiblement un arquer. De la quarta únicament s’intueix una concentració de pigments.

O Lomar1

Imatge de les pintures de O Lomar

O Lomar2

Calc del panell del conjunt

La troballa de O Lomar amplia la presència d’aquest tipus d’art rupestre als Pirineus axials centrals i, a data d’avui, constitueix l’exemple més septentrional d’aquest tipus de pintures. Novament remarca una realitat reiterada: la realització de noves recerques a les àrees de muntanya incrementa el seu patrimoni arqueològic i contribueix a situar-les, com espais amb un ampli potencial, en el mapa de la prehistòria europea.

L’art llevantí es va realitzar durant l’Holocè en àmplies zones de la conca mediterrània de la Península Ibèrica: gran part d’Aragó, Catalunya, País Valencia, Múrcia i les franges orientals d’Andalusia i Castella-La Mancha. La seva cronologia és encara controvertida i se situa entre el Mesolític o el Neolític.

La publicació es pot descarregar en aquest enllaç:

Rey, J.; Clemente, I.; Gassiot, E.; Ruiz, A. (2019). “Nuevas pinturas de estilo levantino en la provincia de Huesca: el conjunto rupestre de O Lomar (Fanlo, Huesca)”. Bolskan, 27: 31-39.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Noves dades sobre l’impacte del poblament humà prehistòric a Aigüestortes

A finals de febrer el company David Rodríguez Antón va defensar, al Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona la seva tesi doctoral titulada Ocupación e impacto humano en la alta montaña durante la prehistòria. Un estudio arqueoambiental de Aigüestortes (8 – 4 ka cal BP) mediante el análisis de fitolitos, dirigida per la Dra. Rosa Mª Albert i el Dr. Ermengol Gassiot.

portada-Final-mod-2020

Aquest treball de recerca suposa una nova contribució a l’estudi del poblament de les zones altes dels Pirineus a la prehistòria i, en especial, de la vall de Sant Nicolau, a l’interior del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A partir de l’anàlisi dels fitòlits, l’autor aprofundeix en la comprensió de les ocupacions neolítiques de la Cova de Sardo. Alhora, combina la informació arqueològica amb dades paleoecològics obtingudes de contexts a l’aire lliure a la mateixa vall. Com a síntesi, la recerca elabora informació inèdita que permet contextualitzar la presència humana a la zona des de fa més de 6.000 anys des d’una perspectiva novedosa en arqueologia.

Podeu descarregar el treball en aquest enllaç:

Rodríguez Antón, David. 2020. Ocupación e impacto humano en la alta montaña durante la prehistòria. Un estudio arqueoambiental de Aigüestortes (8 – 4 ka cal BP) mediante el análisis de fitolitos, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Publicat dins de Novetats, Publicacions, Recerca | Deixa un comentari

La arqueología de montaña en el inicio de la nueva temporada de Arqueomanía (TVE)

La arqueología de la alta montaña es el tema escogido para abrir la sexta temporada del programa Arqueomanía.  Y lo hace a través de los trabajos de investigación que desde hace años el Grupo de Arqueología de Alta Montaña estamos llevando a cabo en diferentes puntos del Pirineo aragonés y catalán.

cARTEL aRQUEOMANÍA

Durante el verano pasado el equipo realizador de Arqueomoanía, presentado por Manuel Pimentel, nos visitó en plena campaña de excavación del yacimiento de Coro Trasito, una cueva situada en el término de Tella, en Sobrarbe, con una extensa e impresionante secuencia de ocupación del Neolítico. En aquellos días también tuvimos la ocasión de visitar juntos el valle de Góriz, al pie del Monte Perdido, en pleno Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Un mes y medio más tarde volvimos a recibir el mismo equipo, en esta ocasión en el valle de Sant Nicolau, en el corazón del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Rodaje en Coro Trasito

Durante los días de rodaje nos acercamos a una historia todavía muy poco conocida: la de los hombres y mujeres que desde hace miles de años se ha ido asentando en las zonas de alta montaña de la Península Ibérica. Visitamos cuevas que esconden extensas secuencias arqueológicas, dólmenes y distintos restos arquitectónicos que aún son visibles en muchas zonas de montaña europeos. Testigos mudos de un pasado a los que años de investigación persistente y paciente de diversos equipos de investigación, nosotros entre ellos, tratan de devolver la voz.

En este enlace puedes acceder al trailer del programa.

Publicat dins de GAAM als mitjans | Deixa un comentari

Un paisatge “cultural” a l’alta muntanya?

Fins fa pocs anys, els espais d’alta muntanya eren percebuts bàsicament com a paisatges naturals. Com espais “verges” i primigenis que calia preservar; en alguns casos gairebé com a relictes del darrer període glacial. Els darrers 20 anys, no obstant, han capgirat aquesta perspectiva. Per una banda, la investigació arqueològica poc a poc ha anat fent-se present en diferents àrees de muntanya peninsulars i de la resta d’Europa. Tot i que aquestes investigacions encara són relativament pioneres i d’un abast limitat, han anat deixant al descobert un patrimoni arqueològic inèdit. Indici directe d’un passat que va existir: les muntanyes també van ser un espai poblat, utilitzat des de la prehistòria i, per tant, part d’un territori socialitzat.

 

Per l’altra banda, les disciplines del paleoambient i la paleoecologia han anat construint imatges cada vegada més àmplies i alhora més precises dels espais d’alta muntanya, del seu present i del seu passat. Aquestes imatges han fet palès l’existència de fenòmens i de trets que són difícilment explicables només a partir de processos i dinàmiques estrictament naturals. Per poder-los entendre, ha calgut introduir una nova variable en l’equació: els éssers humans.

Olla del Tarter de Llacs (II MIl·lenni calANE)

És en aquest punt un arqueologia i paleoecologia s’han trobat. La història humana, tant la gran història de zones geogràfiques més àmplies com la micro, que entra en el detall de zones, llocs i grups concrets, no es pot entedre tampoc sense el coneixement del poblament i l’explotació de les zones de muntanya. Alhora, els medis de muntanya i de l’alta muntanya són com són actualment, i han sigut com han sigut els darrers segles i mil·lennis, en part també degut a la presència humana.

La publicació d’un primer resum del projecte de recerca Análisis ecológico de la culturización del paisaje de alta montaña desde el neolítico, dirigit pel Dr.Jordi Catalan (2013-2016) i que ha agrupat a professionals de múltiples disciplines, ofereix una perspectiva d’aquests processos a diverses zones de muntanya de la Península Ibèrica. Des del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya hi hem participat activament amb les nostres recerques als parcs nacionals d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Ordesa y Monte Perdido.

Podeu accedir a la publicació en aquest enllaç.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’arqueologia de l’alta muntanya arriba a les Aules d’Extensió Universitària del Pallars Sobirà

Aquest divendres la recerca del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) ha estat present a Esterri d’Àneu a la sessió del mes de gener de les Aules d’Extensió Universitària del Pallars Sobirà. Iniciades ara farà 3 cursos i coordinades dels del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, les aules d’extensió universitària constitueixen una interessant iniciativa de traslladar continguts formatius en territoris allunyats de les seus dels centres acadèmics.

La participació del GAAM ha consistit en una classe/ponènciapresentada pel geòleg i veï del Pallars José de Montes i impartida pel company Ermengol Gassiot amb el títol Muntanyes humanitzades: una història inèdita. 15 anys de recerca arqueològica al Parc Nacional. En ella es van exposar les línies mestres de la recerca arqueològica duta a terme des de l’any 2004 al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Va fer èmfasi, per una banda, en la necessitat d’adaptar les metodologies arqueològiques als entorns de muntanya. per l’altra, es va detallar, de forma sumària, els principals resultats obtinguts tot prestant una atenció més detallada a dues èpoques específiquies: les primeres ocupacions durant el Mesolític i l’expansió del poblament medieval durant l’inici del feudalisme.

L’activa participació dels assistents i el debat posterior va ser il·lustratiu de l’interès que genera el coneixement del passat també en un públic no universitari. Aquest fet ens recorda, als i les acadèmiques, la necessitat de mantenir un compromís actiu envers la socialització del coneixement amb una dedicació especial cap a les poblacions dels territoris on duem a terme les nostres recerques. L’activitat de d’aquest divendres a Esterri d’Àneu ofereix una bona oportunitat per a fer-ho.

Us deixem alguns documents relacionats amb aquesta activitat:

Podeu accedir a més informació de les activitats i materials editats pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu en aquest enllaç

 

Publicat dins de Novetats, Seminaris, congressos, conferències | Deixa un comentari