Per començar el 2024: llistat de publicacions del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya aparegudes durant el 2023 en accés obert

Els canvis d’any són una bona ocasió per repassar el que hem fet els dotze mesos anteriors. El Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB i el CSIC ens podem donar per satisfetes/satisfets. Hem dut a terme excavacions arqueològiques a l’Abric del Portarró i a l’abric de FL21-001, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i al Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, respectivament. Hem realitzat tasques d’arranjament del jaciment de Coro Trasito i hem dut a terme un estudi geològic de la Cova de l’Home Mort. En paral·lel hem prosseguit l’estudi de materials els jaciments excavats els darrers anys, amb diverses tesis de doctorat i treballs de fi de màster en curs i que haurien de veure la llum els propers mesos.

I també hem realitzat diverses publicacions científiques. En aquest post us oferim les que durant aquest 2023 s’han publicat. Us animem a accedir-hi a través dels vincles i, si us interessen, descarregar-vos-les

Clemente-Conte, I., Gassiot Ballbè, E., Lanaspa Rey, J., Mazzucco, N., & Pérez Barba, M. 2023. “La caliza como materia prima fundamental en los procesos productivos del Neolítico antiguo en Coro”. Treballs d’Arqueologia, 26, 235–251. https://doi.org/10.5565/rev/tda.133

Díaz-Bonilla, S.; Benavides-Ribes, A.; Clemente-Conte, I.; Clop Garcia, X.; Gassiot Ballbè, E. 2023. “Le traitement de surface et les outils de travail dans la production des poteries préhistoriques : Le cas expérimental du galet en pierre”. A : M. Philipe, M. Charnot, O. Lemercier (dirs):  Société préhistorique française. Hiatus, lacunes et absences : identifier et interpréter les vides archéologiques, Actes du 29e Congrès préhistorique de France, 31 mai-4 juin 2021, Toulouse, Session La fabrication des poteries : quelles structures, quels outils, quels lieux de production ?, Paris : Société préhistorique française, pp.83-98, 2023.

Garcia Casas, D. 2023. “Cabañas , cercados y otras construcciones en piedra : tiempo , espacio y sociedad en los paisajes de alta montaña del Pirineo”. Treballs d’Arqueologia. 26: 43–72. https://doi.org/10.5565/rev/tda.135

Garcia-Casas, D., Rodríguez-Antón, D., Costa-Badia, X., & Gassiot-Ballbè, E. 2022. ”Arqueología del paisaje en la alta montaña. Una primera aproximación al estudio de las ocupaciones ganaderas de época medieval en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Pirineo Occidental de Cataluña)”. Cuadernos de Arqueología de la Universidad de Navarra, 30(2), 211–238. https://doi.org/10.15581/012.30.2.010

Garcia Casas, D.; Gassiot Ballbè, E. 2023. “The mobility of shepherds in the Upper Pyrenees: A spatial analysis of pathways and site-location differences from medieval times to the 20th century”. Quaternary International. https://doi.org/10.1016/J.QUAINT.2023.07.007

Gassiot Ballbè, E. 2023. “Defying limits. Archaeology of social landscapes in high mountain areas of the Central Pyrenees”. A: J. A. Quirós Castillo & J. Narbarte Hernández (Eds.), People and Agrarian Landscapes. Approaches and methods for an Archaeology of Peasantry in the Western Mediterranean. Oxford: Archeopress Publishing, pp. 52–70.

Gassiot Ballbè, E., Garcia Casas, D., Clemente Conte, I. 2023. “Mètodes i tècniques per a l’arqueologia de muntanya : aplicacions en àmbits pirinencs”. Treballs d’Arqueologia, 26, 5–9. https://doi.org/10.5565/rev/tda.154

Gassiot Ballbè, E., Salvador Baiges, G., Obea Gómez, L., Díaz Bonilla, S., Garcia Casas, D., Rodrñiguez Antón, D., Clemente Conte, I., Mazzucco, N. 2023. “Del territorio al asentamiento y del asentamiento al territorio : la investigación arqueológica en áreas de montaña y alta montaña en el Pirineo central”. Treballs d’Arqueologia, 26, 17–41. https://doi.org/10.5565/rev/tda.131

Navarrete, V., Viñerta, A., Clemente-Conte, I., Gassiot, E., Rey Lanaspa, J., & Saña, M. 2023. “Early husbandry practices in highland areas during the Neolithic: the case of Coro Trasito”. Frontiers in Environmental Archaeology, 2. https://doi.org/https://doi.org/10.3389/fearc.2023.1309907

Palomo, A.; Gassiot, E.; Bosch, A.; Mazzucco, N.; Tarrús, J.; Díaz, S.; Andreaki, V.; Obea, .; Barceló, J. A.; Salvador, G.; Rosillo, R.; Rodríguez, D.; Piqué, R.; Terradas, X.; Clemente, I. (2022). “Jaciments, ritmes i dinàmiques d’implantació i explotació del territori al neolític antic (5.500-4.500 cal BC): el Pirineu i les serralades prepirinenques”. Cypsela, 22: 55-79

Rodríguez-Antón, D. (2023). “El análisis de fitolitos y otros restos vegetales. Una nueva metodología arqueoambiental aplicada a la reconstrucción de los paisajes culturales de alta montaña durante el Holoceno”. Treballs d’Arqueologia, 26, 127–153. https://doi.org/10.5565/rev/tda.130

Avui, “Dia Internacional de les Muntanyes”, surt una publicació de síntesi de l’arqueologia a les zones de muntanya pirinenca

Avui, Dia Internacional de les Muntanyes, ha sortit el volum 26 de la revista Treballs d’Arqueologia que se centra l’arqueologia en àrees de muntanya, concretament dels Pirineus. En comparació amb l’arqueologia en altres àmbits, la de les àrees de muntanya és una disciplina relativament jove que està arribant a la maduresa a marxes forçades. En poc menys de dues dècades els avenços en arqueologia de muntanya han sigut impressionants, tant a nivell metodològic com en estudis concrets. El volum 26 de Treballs d’Arqueologia (descarregar en PDF en aquest enllaç) pretén reivindicar aquest recorregut que ha sabut superar l’escepticisme inicial d’una part del món acadèmic i consolidar-se, per mèrits propis, com un àmbit de recerca en l’arqueologia.

Treballs d’Arqueologia és una revista en accés obert actualment editada Departament de Prehistòria, el Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i la CORE en Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona. La coordinació del volum 26 l’han realitzar Ermengol Gassiot Ballbè, David Garcia Casas i Ignacio Clemente Conte, membres del Grup en Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) i en el marc del projecte PID2020-115205GB-I00 Las primeras comunidades agropastorales de la vertiente sur del Pirineo central: economia y paisaje (5600-4500 calANE) finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN).

El contingut del volum és aquest:

• Presentació. Mètodes i tècniques per a l’arqueologia de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencs ERMENGOL GASSIOT BALLBÈ, DAVID GARCIA CASAS, IGNACIO CLEMENTE CONTE
• Del territorio al asentamiento y del asentamiento al territorio: la investigación arqueológica en áreas de montaña y alta montaña en el Pirineo central ERMENGOL GASSIOT BALLBÈ, GUILLEM SALVADOR BAIGES, LAURA OBEA GÓMEZ, SARA DÍAZ BONILLA, DAVID GARCIA CASAS, DAVID RODRÍGUEZ ANTÓN, IGNACIO CLEMENTE CONTE, NICCOLÒ MAZZUCCO
• Cabañas, cercados y otras construcciones en piedra: tiempo, espacio y sociedad en los paisajes de alta montaña del Pirineo DAVID GARCIA CASAS
• L’arqueologia del paisatge aplicada a l’estudi dels espais altimontans: experiències a les capçaleres del Ter i del Segre (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra) LÍDIA COLOMINAS, ARNAU CARBONELL, VALENTINA PESCINI, ALFREDO MAYORAL, ABEL GALLEGO-VALLE, ARNAU GARCIA-MOLSOSA, HÈCTOR ALEIX ORENGO, JOSEP MARIA PALET
• Arqueo 2.0. Renovación metodológica de la prospección arqueológica de zonas de montaña CARINE CALASTRENC, FRANÇOIS BALEUX, NICOLAS POIRIER, CHRISTINE RENDU, PIERRE CAMPMAJO, NICOLAS DOBIGEON, NICOLAS MELLADO, CLAIRE MARAIS-SICRE, MARIE-CLAUDE BAL, MAGALI PHILIPPE, MURIEL LLUBES
• El estudio de los incendios forestales como contribución al conocimiento de la arqueología del paisaje de montaña MARC SÁNCHEZ MORALES, SARA RODRÍGUEZ COTERON, RAMON PÉREZ OBIOL, ALBERT PÈLACHS MAÑOSA, JORDI NADAL TERSA, JUAN CARLOS GARCÍA CODRON, RAQUEL CUNILL ARTIGAS, VIRGINIA CARRACEDO MARTÍN, SALVADOR BEATO BERGUA, ANNA BADIA PERPINYÀ
• El análisis de fitolitos y otros restos vegetales: una nueva metodología arqueoambiental aplicada a la reconstrucción de los paisajes culturales de alta montaña durante el Holoceno DAVID RODRÍGUEZ ANTÓN
• Estudio histórico del poblamiento, la evolución del paisaje y los usos en la sierra de Aralar JOSE ANTONIO MUJIKA-ALUSTIZA, ALFREDO MORAZA-BAREA, IÑIGO ORUE BELTRÁN DE HEREDIA, LUIS MARIA ZALDUA ETXABE, ANE LOPETEGI-GALARRAGA, JOSÉ MIGUEL EDESO-FITO, MÓNICA RUIZ-ALONSO, SEBASTIÁN PÉREZ-DÍAZ, ÁLVARO RODRÍGUEZ-MIRANDA, JOSÉ MANUEL VALLE-MELÓN, LEIRE MALKORRA RENOBALES, JAIONE AGIRRE GARCÍA
• Contribución de la paleoecología al estudio de los territorios de alta montaña: la sierra de Gredos (Sistema Central) como modelo JOSÉ ANTONIO LÓPEZ-SÁEZ
• La Cerdanya y el Pirineo oriental durante el periodo ibérico (siglos VI-II ANE). Logros y límites de la investigación ORIOL OLESTI VILA, JORDI MORERA CAMPRUBÍ, JOAN OLLER GUZMÁN
• La caliza como materia prima fundamental en los procesos productivos del Neolítico antiguo en Coro Trasito (Tella-Sin, Huesca) IGNACIO CLEMENTE-CONTE, ERMENGOL GASSIOT BALLBÈ, JAVIER REY LANASPA, NICCOLÒ MAZZUCCO, MARCOS BARBA PÉREZ
• Pastos en altura: el Neolítico antiguo de La Espluga de la Puyascada (La Fueva, Huesca) ALEJANDRO SIERRA, RAFAEL LABORDA, MARÍA SAÑA, LOURDES MONTES

4ª Setmana de la Pedra Seca a Andorra: una oportunitat per conèixer un patrimoni de la Humanitat

La pedra seca és la principal tècnica constructiva a les zones d’alta muntanya del Pirineus al llarg dels darrers segles. En unes muntanyes on la fusta no sempre havia sigut tant abundant com ara, en part per l’obertura de pastures al pis subalpí, la pedra oferia un material proper per a fer construccions durable. Al mateix temps permetia reservar la fusta per  altres finalitats.

Avui en dia aquestes construccions de pedra seca, sovint enderrocades, constitueixen un patrimoni excepcional d’un passat que no sempre ha quedat enregistrat en fonts documentals. Per aquest fa anys la Unesco la va declarar patrimoni immaterial de la humanitat i ara diversos països europeus, entre ells Andorra, han presentat candidatures per figurar dins de la llista representativa d’aquest patrimoni.

En aquest context, entre els dies 24 de novembre i 3 de desembre es realitza la  4ª Setmana de la Pedra Seca a Andorra organitzada per Patrimoni Cultural d’Andorra i amb diverses activitats obertes, algunes d’elles amb inscripció prèvia. Nosaltres hi serem presents el proper dimecres 29 amb una presentació titulada “El passat de l’alta muntanya d’Ordino. Arqueologia i pedra seca”.

Podeu consultar el programa complert:

setmana_pedra_seca_2023Baixa

Per a més informació: Departament de Patrimoni Cultural

Tel. (+376) 844 141

contacte_patrimoni@govern.ad

Una nova edició del “Congreso de Arqueología y Patrimonio Aragonés”. L’arqueologia de muntanya torna a ser-hi present.

Els propers dies 23 i 24 de novembre de 2023 hi haurà a Zaragoza una nova edició del Congreso de Arqueología y Patrimonio Aragonés, la cinquena. El Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) de la UAB-CSIC hi tornarem a presentar la nostra recerca. Enguany hi portarem diverses novetats. En una de les comunicacions hi presentarem les dades de l’estudi dels pigments de les pintures de O’Lomar, prop de Fanlo. Es tracta de la mostra d’art llevantí més septentrional i a major altitud documentada a data d’avui a la Península Ibèrica. En una altra comunicació explicarem les novetats de la intervenció de l’any passat a la Cueva Lobrica, un jaciment excepcional d’inicis del Neolític a l’interior del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido.

De forma  complementària, membres i col·laboradors habituals del GAAM presentaran també comunicacions sobre el jaciment mesolític de la Paridera de Ballarín Marcial (PBM) i noves dades sobre de la ramaderia a Aragó des de fa 7500 anys. Durant dos dies aquest congrés, que es realitza cada 2 anys des de 2015, oferirà una extensa visió de les principals novetats en matèria de patrimoni i arqueologia a Aragó.

En aquest enllaç podeu accedir al programa complert.

L’assistència és gratuïta però requereix d’inscripció prèvia en aquest enllaç.

L’arqueologia de l’alta muntanya a la Jornada de portes obertes del CdA Vall de Boí

Fa pocs anys hauria costat de creure que hi havia tot un món per coneixer darrere l’arqueologia de les zones d’alta muntanya dels Pirineus. Bàsicament, en l’imaginari col·lectiu molt sovint les zones d’alta muntanya són espais naturals, gairebé verges, on la presència humana és un fenomen molt recent. Els darrers anys la recerca arqueològica en àrees d’alta muntanya europees ha començat a trencar aquest miratge. Des de fa milers d’anys les zones de muntanya i alta muntanya han sigut espais freqüentats per grups i comunitats humanes: per caçar, per portar-hi ramats, per explotar-ne matèries primeres i fins i tot per fer-hi petits conreus. Junt amb altres equips de diversos països, el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya hem sigut part d’aquest procés.

Si algun sentit té tota aquesta recerca és poder compartir-la, col·lectivitzar-la. El proper divendres 9 i dissabte 10 de juny tindrem l’oportunitat de tornar-ho a fer, aquest any en el marc de la Jornada de portes obertes del Camp d’Aprenentatge de la Vall de Boí i de la mà dels nostres companys Anna Bonet i Ermengol Gassiot. Us deixem el cartell i us animem a conèixer, de primera mà, a través de l’arqueología més de 7.000 anys de vida humana a l’actual Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

La Cova de l’Home Mort de Soriguera: troballa i inici de les excavacions a un jaciment de fa més de 3.000 anys

Els darrers anys la prehistòria dels Pirineus, fins aleshores una gran desconeguda, està patint una espècie de revolució. Nous jaciments, noves excavacions i nous estudis comencen a tenyir de color el que fins ara era un passat obscur i desconegut. Un dels jaciments que està protagonitzant aquest procés és la Cova de l’Home Mort de Soriguera. Aquesta petita cavitat, en gran mesura repleta de sediments, ha començat a ser objecte de diverses actuacions arqueològiques per part del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB i CSIC i amb el suport actiu de l’Ajuntament de Soriguera i el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

En una conferència telemàtica, aquest dijous 1 de desembre a les 18h, la Tona Major i l’Ermengol Gassiot presentaran un recorregut als resultats de les diverses intervencions arqueològiques realitzades, presentaran de forma sintètica les dades obtingudes i avançaran les perspectives de recerca que obre aquest jaciment que, entre d’altres, va funcionar com un espai funerari fa uns 3500 anys. La xerrada s’emmarca dins de les actuacions promogudes pel Parc Natural de l’Alt Pirineu així com del projecte de recerca quadriennal en arqueologia finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat CLT_2022_EXP_ARQ001SOLC_00000122 Arqueologia del pastoralisme i l’agricultura prehistòrica al Pirineu Occidental.

Podeu seguir la conferència en aquest enllaç de TEAMS del Parc Natural de l’Alt Pirineu: . No cal inscripció prèvia.

El Pirineu entra de ple al mapa del Neolític antic a Catalunya

Aquest mes d’octubre ha aparegut publicat l’article “Jaciments, ritmes i dinàmiques d’implantació i explotació del territori al neolític antic (5.500-4.500 cal BC): el Pirineu i les serralades prepirinenques” dins del número 22 de la revista Cypsela. Es tracta d’un treball col·lectiu signat pels principals investigadors/es de l’inici del Neolític als Pirineus i les seves zones més properes, principalment membres dels equips de recerca del jaciment de La Draga, a Banyoles, i del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya.

La recerca dels darrers 15 anys ha modificat profundament el panorama prehistòric de l’alt Pirineu, tant a Catalunya com a l’Aragó. En aquest context d’evolució dels coneixement arqueològics, un dels canvis rellevants s’ha produït en els coneixements sobre la neolitització de les zones altes de la serralada, especialment en les seves àrees axials. La localització i excavació de diversos jaciments al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a altituds que van des dels 1800 a 2300 m., ha confirmat que  les zones d’alta muntanya no van quedar excloses del procés general d’introducció de les pràctiques ramaderes i agrícoles al Nord-est de la Península Ibèrica durant el Neolític antic. L’article actualitza les dades arqueològiques disponibles actualment dins d’una visió general i de síntesi.

Us podeu descarregar l’article complert en aquest enllaç:

Palomo, Antoni; Gassiot, Ermengol; Bosch, Àngel; Mazzucco, Nicoló; Tarrús, Josep; Díaz, Sara; Andreaki, Vasiliki; Obea, Laura; Barceló, Joan Anton; Salvador, Guillem; Rosillo, Rafel; Rodríguez, David; Piqué, Raquel; Terradas, Xavier; Clemente, Ignacio. “Jaciments, ritmes i dinàmiques d’implantació i explotació del territori al neolític antic (5.500-4.500 cal BC): el Pirineu i les serralades prepirinenques”. Cypsela, 22: 55-79

 En aquest altre enllaç hi trobareu el volum sencer de la revista Cypsela, consagrat en el seu conjunt al Neolític antic a Catalunya.

Una nova sortida arqueològica a Casesnoves

Aquest 24 d’agost es realitza una nova edició de la Sortida arqueològica a la vall de Casesnoves o Casanoves, a la Vall de Boí, organitzada pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L’excursió ofereix un tast de les evidències de presència humana al llarg dels darrers segles al Parc Nacional. Amb més de 370 jaciments distribuïts al llarg del conjunt de la seva superfície i amb antiguitats que van des dels 10.000 anys fins a l’actualitat, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha albergat quasi 20 anys de recerques arqueològiques continuades per part del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) de la UAB i el CSIC. Aquest fet la portat a ser una de les seus del Campus d’Arqueologia de la UAB.

La Sortida arqueològica a la vall de Casesnoves o Casanoves permetrà fer un recorregut als darrers segles d’història de l’actual Parc Nacional i les seves rodalies guiat per membres del GAAM. Sortint de Taüll, el recorregut ens permetrà remuntar el Solà de Taüll per accedir al vessant nord de la Serreta de Casesnoves i, a partir d’aquí, entrar a la part baixa de la vall que remuntarem fins arribar al Despoblat de Casesnoves/Casanoves, a 2225 m. snm. En aquest punt visitarem les runes d’un dels assentaments humans de majors dimensions del Parc Nacional i que va ser abandonat a mitjans del s. XIII. Durant el recorregut haurem anat resseguint les restes de l’antic camí que connectava Taüll amb el despoblat i que en els segles posteriors va seguir sent utilitzat i veurem múltiples evidències dels usos tradicionals d’un territori de muntanya pirinenca, des de les falles fins a gravats, forns de calç, fortificacions, etc. Tot plegat ens il·lustrarà com era fa segles el territori que va alimentar l’espectacular romànic de la Vall de Boí.

Per a inscripcions i més informació, accediu a la web Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici en aquest enllaç.

Nueva edición del programa “Excava con el Geoparque” en coro Trasito

Este mes de junio va a tener lugar una nueva edición, y ya van 9, del programa Excava con el Geoparque. Este programa pretende acercar la arqueología al conjunto de la población. Lo hace ofreciendo la oportunidad de participar, durante una semana, en la excavación de uno de los yacimientos arqueológicos prehistóricos de referencia del Pirineo: la cueva de Coro Trasito, en el municipio de Tella-Sinn, en la comarca oscense de Sobrarbe.

La cueva de Coro Trasito es una cavidad vinculada al complejo cárstico de la Cueva del Oso de Tella. Está siendo excavada de forma continuada desde 2013 por parte del Grupo de Arqueología de la Alta Montaña de la UAB y el CSIC y con el apoyo de la Comarca de Sobrarbe y del Ayuntamiento de Tella-Sin. Su estudio ha dejado al descubierto una interesante secuencia de ocupación de la Edad del Bronce y, especialmente, del Neolítico antiguo. Son precisamente las ocupaciones de esta época más antigua las que están teniendo un mayor impacto en el avance del conocimiento de la introducción de la agricultura y la ganadería en el pirineo desde inicios del Neolítico.

El programa Excava con el Geoparque es uno de los elementos centrales del proyecto Estudio y difusión del pastoralismo en el bien Pirineos Monte Perdido Patrimonio Mundial que realiza la Comarca de Sobrarbe gracias a la financiación del Ministerio de Cultura y Deporte del Gobierno de España. Está dirigido a cualquier persona mayor de edad que quiera participar durante 6 días (6 a 11 de junio, 13 a 18 de junio, 20 a 25 de junio) en las tareas de excavación y estudio de Coro Trasito . No es necesaria experiencia previa. El programa es gratuito y los/las voluntarias se eligen por sorteo.

+ información : https://geoparquepirineos.com/contenidos.php?niv=1&cla=_2OA1CDG68&cla2=_6CD0N2840&cla3=&tip=2&pla=0&idi=1

Formilarios de inscripción al sorteo: https://www.geoparquepirineos.com/contenidos.php?niv=1&cla=_2OA1CDG68&cla2=_6CD0N2840&cla3=_6CD0NGCPR&tip=3&pla=0&idi=1

La Cova del Sardo de Boí torna a l’escola

Aquest curs la Cova del Sardo de Boí ha tornat de nou a l’escola. Ho ha fet de la ma dels i les alumnes de sisè curs i del personal docent de l’Escola Ribagorçana, de Pont de Suert. Al llarg d’aquest curs, alumnes i professors han abordat l’estudi d’aquest important jaciment arqueològic emblemàtic del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, excavat i estudiat extensament per Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Institució Milà i Fontanals-CSIC.

Visita d’alumnes de l’Escola Ribagorçana a la Cova del Sardo el 25 de maig de 2021

La investigació dels i les alumnes s’ha centrat en les ocupacions neolítiques del jaciment amb l’objectiu d’apropar-se tant a les eines d’anàlisi de l’arqueologia com a la informació que arqueòlogues i arqueòlegs han obtingut de la recerca al jaciment i al conjunt del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El treball a l’aula s’ha complementat amb una visita al  centre Espai Orígens de Camarasa, on van obtenir les eines metodològiques necessàries per a la fase d’investigació del seu projecte.

Aquesta iniciativa forma part del programa Investiga.edu, promogut des de l’Associació Recerca i Difusió del Patrimoni Històric, que compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Ciència i Innovació i que ha estat subvencionat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya-Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La Cova del Sardo, i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici en el seu conjunt, son una de les seus dels Campus d’Arqueologia de la UAB. La seva finalitat és oferir als i les alumnes dels diferents cicles de l’educació obligatòria eines per a introduir-se a la investigació i al coneixement del patrimoni, tant cultural com natural del seu entorn més proper. Enguany és el segon any que l’estudi de la Cova del Sardo de Boí forma part del programa.

En aquest enllaç podeu accedir a un video explicatiu del jaciment per a les escoles :