Les nostres publicacions del 2020 / Nuestras publicaciones de 2020 / Our 2020 publications

CAT /

La difusió hauria de seruna tasca inherent a tota recerca científica. Per això, des del GAAM oferim en obert totes les nostres publicacions que no estan sotmeses a restriccions editorials per a descarregar i difondre lliurement. Aprofitant que acabem aquest complicat 2020, agrupem en aquest post les nostres publicacions d’aquest any.

CAST/

La divulgación debería ser una tarea inherente a toda investigación científica. Por ello, desde el GAAM ofrecemos en abierto todas nuestras publicaciones que no estén sometidas a restricciones editoriales para que se puedan descargar y difundir libremente. Aprovechando el fin de este complicado 2020, agrupamos en este post nuestras publicaciones de este año.

ENG/

Diffussion should be inherent in all scientific research. For this reason, we offer in open form all our publications that are not subject to editorial restrictions so that they can be downloaded and disseminated freely. With the end of this complicated 2020, we group in this post our publications of this year.blicaciones de 2020.


Continua llegint

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Publicada la impressionant seqüència de datacions absolutes de l’Abric de Les Obagues de Ratera (Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)

Es tracta de la seqüència arqueològica més extensa en un jaciment d’alta muntanya de la Península Ibèrica.

La recerca arqueològica al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha tret a la llum l’existència d’una gran quantitat de jaciments arqueològics en una de les àrees d’alta muntanya dels Pirineus catalans. Un dels tipus de jaciments identificats són petits abrics o refugis a la base de roques, generalment blocs erràtics remoguts durant el darrer període glacial. Aprofiten les petites cornises i cavitats que ofereix la pròpia morfologia del bloc o de l’acumulació de blocs.

Fins l’excavació de l’Abric de Les Obagues de Ratera entre els anys 2015 i 2017 per part del Grup d’Arqueologia de l’Alt Pirineu es creia que aquest tipus d’abrics contenien restes d’ocupacions humanes puntuals i circumscrites a poc períodes: finals del Neolític (entre 5300 i 4450 anys d’antiguitat), finals d’època romana i inicis de l’Edat Mitjana (segles IV a IX-X) i època contemporània. Els resultats de l’excavació de l’Abric de Les Obagues de Ratera va desmentir de forma rotunda aquesta idea i va permetre documentar com aquest petit abric sota un gran bloc de granit ha sigut ocupat de forma reiterada des de fa 10.000 any per grups humans que el van fer servir com a lloc de resguard, refugi i, fins i tot, d’habitació.

Aquesta setmana acaba de sortir publica un nou avenç molt sintètic dels resultats de l’excavació d’aquest abric titulat Des de la prehistòria fins a l’actualitat: les ocupacions de l’Abric de les Obagues de Ratera, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Espot) . En aquest treball es resumeixen els trets diferents fases d’ocupació de l’abric, dedicant més atenció a les més antigues. També presenta, per primera vegada, les 14 datacions de C14 (mitjançant la tècnica d’AMS) efectuades en aquest jaciment i que han confirmat la seva seqüència d’ocupació, actualment la més llarga i complerta fins ara en un jaciment per sobre els 2000 m. a tota la Península Ibèrica i als Pirineus.

Publicat dins de Novetats, Publicacions, Recerca | Deixa un comentari

La Cova de l’Home Mort a les Jornades “Parcs Naturals – Museus”

Aquest dimecres 25 de novembre, organitzades pel Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, han tingut lloc la Jornada Parcs Naturals – Museus. Bones pràctiques en la gestió del patrimoni cultural dels Espais Naturals Protegits. Un dels dos exemples de patrimoni arqueològic presents ha sigut de la mà del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya: la Cova de l’Home Mort de la vall de Siarb.

Amb el títol Primers resultats de l’excavació arqueològica d’una cova sepulcral de l’Edat de bronze: la cova de l’Home Mort de la Vall de Siarb hem fet un breu repàs als resultats de la primera documentació d’aquest interessant jaciment descobert l’any 2008. En aquell moment es va constatar la presència de materials prehistòrics a l’interior de la cavitat, entre d’altres alguna resta òssia humana. L’any 2017, amb el suport de l’Ajuntament de Soriguera, del Parc Natural de l’Alt Pirineu i amb recursos del propi grup de recerca, es va poder fer una primera intervenció a la cova. La seva finalitat era fer-ne un primer aixecament planimètric, recollir de forma sistemàtica el material present a la seva superfície i realitzar una petita cata estratigràfica amb dos objectius: a) confirmar l’existència de sediment arqueològicament fèrtil i b) datar, en la mesura del possible, l’ús funerari de la cova. La presentació realitzada avui ofereix de forma molt sintètica i al llarg de 15 minuts, els resultats d’aquesta primera actuació.

La podeu seguir en aquest enllaç (a partir de les 3h, 19 min): https://www.youtube.com/watch?v=EnhNE-sM8wk&feature=youtu.be

Publicat dins de Expocisions, museus..., Novetats, Seminaris, congressos, conferències | Deixa un comentari

COMENÇA UNA NOVA CAMPANYA D’ARQUEOLOGIA AL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

Dimarts passat es va iniciar la segona campanya d’excavacions arqueològiques a l’Abric del Portarró, un jaciment que va ser ocupat en diversos moments de la història i de la prehistòria.

La recerca corre a càrrec d’investigadors del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, amb el suport del Parc Nacional i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’excavació de l’Abric del Portarró, a 2280 m. d’altitud, és la de major alçada efectuada enguany a Catalunya i al conjunt de l’Estat Espanyol.

Dimarts passat es va iniciar una nova campanya de recerca arqueològica a l’Abric del Portarró, situat just a sota del port del mateix nom al municipi d’Espot (Pallars Sobirà). Per segon any consecutiu arqueòlegs/es del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) de la UAB i el CSIC excavaran a dos dels abrics del jaciment per tal de documentar la presència humana en aquest indret paradigmàtic del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Situat sobre la principal via de trànsit entre la vall de Boí i la vall d’Espot i de la Noguera Pallaresa, el jaciment va ser descobert l’any 2005 durant les tasques de realització de la Carta Arqueològica del Parc Nacional per investigadors del mateix GAAM. Es va definir a partir de restes de construccions, principalment tancats, i d’alguns petits abrics rocosos. En ells s’hi van recuperar restes de ceràmica romana en superfície i de ceràmica feta a ma en una petita cata realitzada. La datació per Carboni 14 (C14) del material del sondeig va proporcionar una antiguitat de 4800 anys.

L’any passat es va iniciar l’estudi en profunditat del jaciment en el marc del projecte CLT009/18/00032-Muntanyes humanes. Arqueologia del pastoralisme i l’agricultura al Pirineu Occidental i amb finançament del Parc Nacional i la Generalitat de Catalunya. La recerca efectuada va proporcionar resultats molt rellevants. Per una banda, va confirmar que el jaciment va ser freqüentat per grups humans de forma reiterada al llarg del temps. Els materials trobats i diverses datacions de C14 van confirmar l’existència d’ocupacions del s. XVI-XVIII, del s. X, de fa 4200-4100 i 5000 anys. L’objectiu de l’actuació d’enguany és aprofundir les excavacions, tasca que ha de permetre excavar els estrats romans i anteriors a l’Abric 1 i completar l’excavació dels nivells neolítics a l’Abric 2.

Fotografia de la campanya d’excavació del Portarró del 2019

Des de fa més de 15 anys, el Parc Nacional ha sigut objecte d’una intensa recerca arqueològica que ha permès documentar-hi més de 350 jaciments arqueològics de diferents èpoques. Els més antics van ser freqüentats fa 10.000 anys. Fa uns 5300/5000 anys s’evidencia un important augment de la presència humana a l’alta muntanya del Parc, associada a l’extensió d’una ramaderia que cada vegada més va anar aprofitant les pastures d’alçada. L’estudi arqueològic de les zones d’alta muntanya permet disposar d’informació fins ara inèdita de com va ser la presència humana en aquest tipus de zones que fins fa poc temps es consideraven pràcticament verges. Una presència humana que al llarg del temps les ha anat modelant i va contribuir a conformar els paisatges que actualment coneixem, amb prats per sobre els 2300 m. d’altitud.

L’estudi del jaciment de l’Abric del Portarró està aportant informació molt rellevant sobre aquest procés.

+ info: https://arqueologiademuntanya.wordpress.com/2020/05/14/la-prehistoria-tambe-va-passar-pel-portarro-noves-datacions-de-c14-del-jaciment-del-portarro/

Publicat dins de Excavacions arqueològiques, General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Com era la ramaderia d’alta muntanya fa 5000 anys?

Moltes vegades, quan es pensa el passat de les zones muntanya, s’agafen imatges en blanc i negre de principis del s. XX i es projecten endarrere en el temps. Això ho veiem sovint com es representa el “món dels pastors” a partir de les dades etnogràfiques de fa 80 o 100 anys. Fer-ho implica considerar que la ramaderia a les zones de muntanya del sud d’Europa de fa un segle era més o menys com un fòssil viu que segons com podem rastrejar fins el neolític. Sovint des de l’arqueologia també hem caigut en aquest tòpic.

El recent estudi publicat a la prestigiosa revista Trabajos de Prehistoria pel Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) de la UAB i el CSIC desmunta aquesta fal·làcia. Parteix de les dades de 10 jaciments arqueològics de finals del Neolític i del Calcolític (fa entre 5300 i 2450 any) localitzats al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici els darrers anys. Tots ells es localitzen en un entorn on en època moderna i fins fa poques dècades hi havia hagut una intensa activitat ramadera d’estiu. La majoria d’ells consisteixen en petits abrics situats per sobre els 2200 m. d’altitud, en zones on hi ha nombrosos tancats i cabanes molt més recents en el temps.

A un primer cop d’ull, la temptació de considerar que els assentaments ramaders prehistòrics i els d’època contemporània es localitzen en els mateixos llocs és gran. No obstant, l’aplicació de tècniques d’anàlisi d’arqueologia del paisatge i de sistemes d’informació geogràfica permet filar més prim i identificar diferencies rellevants entre els emplaçaments dels jaciments ramaders de finals del neolític i els d’època contemporània. Unes diferències que, sens dubte, són reflexes de diferències en els sistemes ramaders. Poc a poc, la recerca arqueològica permet conèixer més detall de la història soterrada del poblament de l’alta muntanya.

Les dades de la publicació són:

Gassiot, E.; Garcia Casas, D.; Nunes, J.; Salvador, G. 2020. “Modelización de territorios ganaderos en la alta montaña al final del Neolítico: una integración de análisis espacial e información etnográfica”. Trabajos de Prehistoria, 77(1): 48–68 (https://doi.org/10.3989/tp.2020.12246)

També es pot descarregar en aquest enllaç.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Publicado el hallazgo de arte rupestre prehistórico a mayor altitud de Europa

En marzo de 2019 investigadores del Grupo de Arqueología de Alta Montaña (GAAM) de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) anunciaron el hallazgo de diversas pinturas prehistóricas en la vertiente sur del Monte Perdido. En el marco de la edición de las actas del III Congreso de Arqueología y Patrimonio Aragonés estas pinturas se acaban de publicar en un estudio titulado “Nuevas pinturas rupestres en el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (Fanlo, Huesca)” firmado por los arqueólogos Javier Rey, Ignacio Clemente y Ermengol Gassiot.

Mallatas en Góriz

Mallatas en Góriz

En el trabajo mencionado, presentan diversos casos de arte rupestre prehistórico localizados en los últimos años en el marco del proyecto de investigación Proyecto de estudio y difusión del pastoralismo en el bien Pirineos Monte Perdido Patrimonio Mundial. promovido por la Comarca de Sobrarbe y financiado por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. las investigaciones efectuadas han llevado a la localización de numerosos yacimientos arqueológicos inéditos así como de diversas muestras de arte rupestre prehistórico. Entre ellas se encuentran las figuras de arte levantino de O Lomar, en Fanlo (ya publicadas y expuestas en este enlace) y ahora las representaciones de arte esquemático del valle de Góriz, situadas en las faldas del Monte Perdido a entre 2140 y 2160 m.

Representación esquemática de un cuadrúpedo

Representación de un cuadrúpedo. La imagen de la derecha se ha tratado con la aplicación Dstretch y el filtro YRE.

Cueva_Lucía_antropomorfo

Representación antropomorfa (posible arquero). La imagen de la derecha se ha tratado con la aplicación Dstretch y el filtro YRE.

Las pinturas del valle de Góriz se localizan en pequeñas cuevas o mallatas que a lo largo del tiempo han sido utilizadas como rediles y como refugios de pastores. De hecho, algunas mantienen su función en la actualidad. La presencia de las pinturas certifica que estos lugares ya fueron utilizados por grupos humanos hace miles de años, muy posiblemente en el Neolítico. También indica que los espacios de alta montaña albergan un patrimonio cultural todavía muy poco conocido. De hecho, por ahora las del valle de Góriz representan, hoy en día, las pinturas prehistóricas a mayor altitud de Europa, ligeramente por encima las del Abri Faravel (2130 m. de altitud), en los Alpes franceses.

En artículo mencionado presenta las pinturas de Góriz, de O Lomar así como las localizadas en el abrigo de San Úrbez, en el cañón de Añisclo.

Rey, J.; Clemente, I.; Gassiot, E. 2020. “Nuevas pinturas rupestres en el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (Fanlo, Huesca)”.  Actas. III Congreso de Arqueología y Patrimonio Aragonés. Zaragoza: Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias de Aragón, pp. 83-92 [descarga completa del texto -PDF-].

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’arqueologia també es farà present al “Dia Europeu dels Parcs”

Aquest dijous el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB i el CSIC participen als actes en commemoració del Dia Europeu dels Parcs que organitza el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ho farem presentant breument una important revolució en l’arqueologia de principis del s. XXI: a banda del patrimoni natural, les àrees d’alta muntanya tenen un important patrimoni cultural. Un patrimoni que ens parla de les persones que les han anat freqüentant ininterrompudament des de fa 10.000 anys i que, en fer-ho, les han modelat fins arribar als paisatges que avui en dia admirem.

 

Us animem a totes i tots a assistir a la xerrada i, sobretot, a fer arribar les vostres preguntes. La xerrada es farà a través de l’Instragram del Parc Nacional.

Dijous 21 de maig, a les 19h, a través d’aquest enllaç: bit.ly/2Zaks4x

Us deixem també el programa complert de la celebració del Dia Europeu dels Parcs a Catalunya.

2020_Dia_Internacional_Parcs

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La prehistòria també va passar pel Portarró. Noves datacions de C14 del jaciment del Portarró

L’estiu de 2019 el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) de la UAB i el CSIC vam iniciar l’excavació en extensió de dos dels abrics del jaciment del Portarró, a l’interior del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM). El jaciment l’havíem localitzat l’any 2005 en el marc de les tasques de documentació arqueològica promogudes pel Parc Nacional i que han tingut continuïtat en els anys posteriors. Les excavacions de l’estiu passat es van centrar en els abrics 1 i 2, tant en la part protegida per les seves cornises com l’espai exterior adjacent a l’entrada. A l’Abric 1 es va desmuntar un mur de tancament del s. XX i es van excavar les restes d’una ocupació anterior. A l’Abric 2, molt més petit, es van documentar diverses utilitzacions de l’abric, algunes amb materials clarament prehistòrics.

Les datacions de Carboni 14 (C14) han permès conèixer l’antiguitat de les ocupacions excavades l’any 2019 i confirmen el potencial arqueològic del jaciment. A l’Abric 1 les dues mostres han facilitat la mateixa datació i indiquen que a finals del s. X – inicis del s. XI aquest abric es va utilitzar de forma intensa i recurrent com a refugi o hàbitat, segurament per pastors/es. De fet, al conjunt del PNAESM hi ha nombroses evidències d’activitat humana en els primers segles de l’Edat Mitjana. En gran mesura es vincula a una intensa explotació ramadera d’aquests espais d’alta muntanya ja en els segles precedents a l’eclosió del romànic el els actuals pobles del voltant del Parc.

Resultats calibrats de les datacions de C14 del Portarró

A l’Abric 2 s’hi ha fet tres datacions de C14, una per cada fase d’ocupació humana identificada a l’excavació de l’any 2019. Totes elles venen de restes de llenya (i una closca d’avellana) cremada en petits focs a terra. La més recent ha proporcionat una edat del s. XVIII-XVI, moment en que es va fer un petit tancament per protegir aquest abric de dimensions molt reduïdes. La segona ha marcat una antiguitat de 4300-4100 anys per un altre moment en que es va utilitzar l’Abric 2 com a lloc de refugi. Finalment, la tercera mostra datada prové d’un fogar que en aquesta ocasió es va realitzar a l’aire lliure, just a tocar l’entrada de l’abric. La seva cronologia és del voltant de l’any 3000 aC., és a dir, de fa uns 5000 anys.

El jaciment del Portarró tot just es troba en una fase inicial de la seva excavació. Els resultats obtinguts mostren que va ser un lloc utilitzat de forma reiterada en moltes èpoques diferents. Assenyalen una situació que possiblement sigui molt semblant a la del jaciment proper de l’Abric de Les Obagues de Ratera, on després de 3 anys d’excavacions arqueològiques es va confirmar l’ús recurrent de l’abric com a refugi des de fa 10.000 anys.

Les investigacions s’han realitzat en el marc d’un encàrrec del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i dins del projecte CLT009/18/00032-Muntanyes humanes. Arqueologia del pastoralisme i l’agricultura al Pirineu Occidental, finançat dins de la convocatòria d’Ajuts per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021 de la Generalitat de Catalunya.

Per saber-ne més:

Gassiot, E. (ed.) 2016. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Montañas humanizadas. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales (ISBN 978-84-8014-896-2)

Gassiot, E.; Díaz, S.; Mazzucco, N.; Obea, L.; Clemente, I.; Quesada, M.; Rodríguez, D. 2019. “Ocupacions humanes reiterades al llarg del temps: excavació arqueològica de l’Abric de Les Obagues de Ratera”. XI Jornades de Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat, pp. 237-248.  ISBN 978-84-393-9944-5

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Publicada la troballa d’art llevantí a O Lomar (Fanlo, Huesca)

Els darrers anys sovintegen les notícies de noves troballes arqueològiques en àrees d’alta muntanya pirinenca. La seva publicació tant a mitjans generalistes com especialitzats testimonia la bona salut de la recerca arqueològica a les zones altes dels Pirineus, uns espais que fins fa pocs anys havien quedat molt al marge de la investigació arqueològica. L’estudi efectuat per membres del grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya de les pintures d’estil llevantí a O Lomar (Fanlo), dins del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido són una nova fita en aquest camí.

La troballa consisteix en quatre figures pintades de color vermellós en la cara vertical d’un gran bloc erràtic situat a uns 1650 m. d’altitud. Les dues figures que es conserven més ben definides són dos imatges de cèrvids, un de majors dimensions i més evident i un altre més petita. Les representacions zoomorfes, i concretament de cèrvids, són habituals en aquest tipus d’art. La tercera figura podria ser un antropomorf, possiblement un arquer. De la quarta únicament s’intueix una concentració de pigments.

O Lomar1

Imatge de les pintures de O Lomar

O Lomar2

Calc del panell del conjunt

La troballa de O Lomar amplia la presència d’aquest tipus d’art rupestre als Pirineus axials centrals i, a data d’avui, constitueix l’exemple més septentrional d’aquest tipus de pintures. Novament remarca una realitat reiterada: la realització de noves recerques a les àrees de muntanya incrementa el seu patrimoni arqueològic i contribueix a situar-les, com espais amb un ampli potencial, en el mapa de la prehistòria europea.

L’art llevantí es va realitzar durant l’Holocè en àmplies zones de la conca mediterrània de la Península Ibèrica: gran part d’Aragó, Catalunya, País Valencia, Múrcia i les franges orientals d’Andalusia i Castella-La Mancha. La seva cronologia és encara controvertida i se situa entre el Mesolític o el Neolític.

La publicació es pot descarregar en aquest enllaç:

Rey, J.; Clemente, I.; Gassiot, E.; Ruiz, A. (2019). “Nuevas pinturas de estilo levantino en la provincia de Huesca: el conjunto rupestre de O Lomar (Fanlo, Huesca)”. Bolskan, 27: 31-39.

 

Publicat dins de General | 1 comentari

Noves dades sobre l’impacte del poblament humà prehistòric a Aigüestortes

A finals de febrer el company David Rodríguez Antón va defensar, al Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona la seva tesi doctoral titulada Ocupación e impacto humano en la alta montaña durante la prehistòria. Un estudio arqueoambiental de Aigüestortes (8 – 4 ka cal BP) mediante el análisis de fitolitos, dirigida per la Dra. Rosa Mª Albert i el Dr. Ermengol Gassiot.

portada-Final-mod-2020

Aquest treball de recerca suposa una nova contribució a l’estudi del poblament de les zones altes dels Pirineus a la prehistòria i, en especial, de la vall de Sant Nicolau, a l’interior del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A partir de l’anàlisi dels fitòlits, l’autor aprofundeix en la comprensió de les ocupacions neolítiques de la Cova de Sardo. Alhora, combina la informació arqueològica amb dades paleoecològics obtingudes de contexts a l’aire lliure a la mateixa vall. Com a síntesi, la recerca elabora informació inèdita que permet contextualitzar la presència humana a la zona des de fa més de 6.000 anys des d’una perspectiva novedosa en arqueologia.

Podeu descarregar el treball en aquest enllaç:

Rodríguez Antón, David. 2020. Ocupación e impacto humano en la alta montaña durante la prehistòria. Un estudio arqueoambiental de Aigüestortes (8 – 4 ka cal BP) mediante el análisis de fitolitos, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Publicat dins de Novetats, Publicacions, Recerca | Deixa un comentari